ANADOR, A s. i adj.
(Aquell) qui va.
"E quin bon hom a aci anador de nits, obridor de jardins e pujador de parres!" Decameron jornª 3ª novª 3ª
"No la obtench lo dit Cato per son patrimoni, car fort petit era... ni per les portes que tengues ubertes a tots anados e venidos, car la sua casa era tanquada a tota ambicio..." Canals, Antoni Valeri Màximo 2.543, lib. II, tit. V
"Per carrera publica pot hom anar e venir ab ses besties et ab ses coses... ab que la carrera no vayla meyns, ne contrari sia a anadors ne venidors..." Costums de Tortosa lib. tercer, rúbr. XI, V
| | |